Avui, 20 de juny, es commemora el dissetè aniversari del “Dia Mundial del Refugiat“, una iniciativa que portà a terme l’Assemblea General de les Nacions Unides amb motiu del 50è aniversari de la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de 1951, dedicant el dia a totes aquelles persones que es veuen obligades a marxar de les seves llars i, en molts de casos, dels respectius països d’origen, a causa de determinades conflictologies, opressions i manca de recursos, que posen en perill les seves vides. (Camps, 2017).

Per aquesta raó, el passat 18 de juny, les Delegacions de Lleida del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, organitzaren una taula rodona a la Sala de Juntes de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida, sota el rètol “Aportar Refugi, acollir la vida“. Tenint present que no es tractava d’una jornada de celebració sinó d’un recordatori que convidava a la reflexió sobre el context previ i actual en matèria de la gestió dels refugiats.

L’acte fou presidit per Xavier Pelegrí (col·laborador doctor i coordinador de l’Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la Universitat de Lleida, especialitzat en Treball Social i Serveis Socials); tenint com a ponents a la Núria Mata (Psicòloga Clínica-Psicoterapeuta i Psicòloga de la Intervenció Psicosocial) i al Jordi Vidal (Director de Migracions i Refugi de Creu Roja Lleida).

Però, per començar a parlar del tema, primer de tot, necessitem tenir clar quin és el significat de “refugiat”. Segons l’IEC (Institut d’Estudis Catalans) defineix “refugiat“ com la “persona que, havent hagut d’abandonar la seva terra per motius polítics o a causa de catàstrofes naturals o d’una guerra, ha estat acollida en un país que no és el seu, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons”; esmentant com a exemple de relació el “camp de refugiats”.

Un cop havent contextualitzat la significació de “refugiat”, anem a definir el concepte “refugi“, entenent-lo com la “protecció que hom ofereix a una persona perseguida o que està en perill” i/o un “lloc on hom es pot posar en seguretat”. (DIEC 2).

De manera que, tal com digué Mata, a la taula rodona, els refugiats són persones que es desplacen pel món amenaçades; trobant-se en mars administratius, policials, judicials, militars… que fomenten els prejudicis i les pors, anant en cerca d’un refugi, on puguin protegir-se i sentir-se segurs. En definitiva, individus en recerca d’un lloc millor, on les condicions vitals resultin més òptimes que al seu país d’origen i no se’ls neguin els drets, especialment el de la dignitat humana, un dret fonamental que hauria d’estar garantit a tots els racons del món (reflectit en l’àmbit espanyol, a l’art. 10 CE78).

A més, també va fer referència a la filòsofa i politòloga Hannah Arendt, per explicar el rerefons d’aquest tipus de situacions en què certes persones es veuen obligades a escapar de la seva realitat, ja que aquesta els hi resulta un impediment per seguir vivint o més ben dit, per sobreviure. La filòsofa, posà èmfasi en dos aspectes per comprendre aquest tipus de situacions d’odi, fòbia i rebuig, que es manifestaven durant l’època del nazisme, ja que ella sent jueva, es va veure obligada a allunyar-se dels qui volien posar fi al seu fil de vida, pel fet de formar part d’un col·lectiu ètnic diferent dels considerats “alemanys autèntics”, per no compartir les mateixes concepcions ideològiques en matèria politicoreligiosa i per la seva condició de dona.

Parlem doncs, del totalitarisme, entès com el “sistema polític que reuneix en mans d’un grup o partit tots els poders de l’Estat, no permet l’actuació d’altres partits, imposa la seva ideologia en tots els ordres de la vida del país i negligeix els drets humans en profit de la raó d’estat” (DIEC 2); i, per altra banda, de la banalitat del mal, afirmant que qualsevol persona que es trobi en un règim totalitari pot realitzar actes criminals cap a altres éssers vius, sense reflexionar sobre les accions portades a terme ni les conseqüències que poden implicar, ja que es limiten a seguir les normes i/o ordres dictades i imposades per l’autoritat. (López, 2013)

D’aquesta forma, Mata, va voler transmetre als assistents de la taula rodona, com s’origina aquest conjunt d’actes degradants, que provoquen la fugida involuntària de milers de persones del seu lloc de residència originari, amb l’objectiu de poder garantir la seva subsistència. Dient que la societat occidental, aquella qui els acull, penalitza als refugiats pel fet de considerar-los o etiquetar-los com la causa del conflicte, quan més bé en són objecte, objecte del joc d’interessos d’un sistema totalitari que anul·la la seva condició de persona, la seva dignitat humana.

A més, també esmentà a María Zambrano, una filòsofa, assagista i professora espanyola, la qual va romandre a l’exili durant la Guerra Civil per la seva condició de dona i el seu posicionament ideològic; la qual exposà que per entendre i ocupar-nos de l’ésser humà resulta insuficient la “raó pura“, referent a la lògica, ja que també era necessari aplicar el que n’anomenà la “raó poètica“, en matèria emocional, per establir una connexió molt més humana, i per tant, molt més propera.

De forma que, després d’aquest plantejament teòric, és convenient tenir present la importància d’acollir, d’acollir a la vida de persones que creuen que ho tenen tot perdut en el seu país d’origen i aposten per l’esperança d’un “no tenim res més a perdre” en un territori desconegut.

Parlem de persones, no de nombres. Parlem de noms i cognoms. Parlem de vida i de mort. Parlem de desitjos i esperança entre llàgrimes. Parlem de pèrdues i de dol. Parlem d’adéus i fins mai. Parlem d’humans i d’humanitat.

A vegades, la humanitat és un concepte que se’ns escapa i no en sé molt bé el motiu, ni si amb el pas dels dies estem perdent aquest sentit… Ens contextualitzem dins una societat en creixent evolució, sota uns valors d’igualtat, respecte, llibertat i cooperació; categoritzant les nostres accions com a “políticament correctes” quan, a la pràctica, tergiversem el valor teòric de la política i la correcció. D’altra banda, la globalització ens ha permès ampliar el nostre coneixement i maximitzar els contactes amb l’exterior, entreobrint una encletxa de desigualtat de cada cop molt més notable, en la que caldria destacar els mitjans de (des)informació, coneguts com “mass media“, els quals infoxiquen les dades informacionals en funció dels interessos dels qui mouen el fil dels respectius mitjans comunicatius. Per tant, qui pertany al sistema totalitari del que parlava Hannah Arendt? Són els refugiats? Som nosaltres? Som els dos?

Recapitulant a la informació prèvia, necessitem ser partícips en la col·laboració d’acollida de persones migrades, que a hores d’ara, en ple segle XXI, encara lluiten per sobreviure dins la societat que els ha vist créixer i de cop els hi ha tallat les arrels. Necessitem intervenir, treballar en xarxa, raonar purament i poèticament… Necessitem posar fi en aquests actes degradants cap a la vida humana. Necessitem alliberar-nos de l’odi, la fòbia, l’aporofòbia, la xenofòbia, la discriminació racial i ètnica. Necessitem moltes coses per canviar aquesta perspectiva de supremacia classista i etnològica, però no ho podrem aconseguir sense la conscienciació i la sensibilització social. Una tasca d’inclusió i integració, que realitza amb èxit la Creu Roja i altres entitats del Tercer Sector Social, encara que els recursos resulten insuficients per la totalitat de persones que necessiten ajuda. (Per més informació consulteu a Creu Roja).

Recorda, que els actes, per petits que siguin, tenen el poder de canviar el món. Tu decideixes com transcendir-los.

 

Referències bibliogràfiques

• Camps, N. (2017) “#amb les persones refugiades“. Universitat de Lleida.
• Institut d’Estudis Catalans (DIEC 2). “Refugi“.
• Institut d’Estudis Catalans (DIEC 2). “Refugiat – Refugiada“.
• Institut d’Estudis Catalans (DIEC 2). “Totalitarisme“.
• López, E. (2013) “Hannah Arendt, “la banalidad del mal”“. Pensamiento y cultura.