Discurs 25N per l’Ajuntament de Campanet, en nom de l’associació Escarrufaverros.

Discurs Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, Campanet (2018).

L’amor no val, quan qui diu que t’estima t’està fent mal.

I tant se val, si cada cop que et pega et fa un regal, et porta flors o et fa sentir especial…
L’amor és (molt) més senzill, per què fer-lo complicat?

Avui, guardem en el record a totes les víctimes de violència de gènere, posem cara als qui han fet apagar per sempre la seva veu i donem llum a les que han pogut fugir d’aquest malson.

Callar no ens fa invisibles ni cridar ser escoltades.

És trist, quan només recordem a les dones en un dia assenyalat i que la justícia sols condemni quan una vida s’ha acabat.

És trist, veure o ser partícips d’agressions masclistes, físiques o verbals, i no fer RES per aturar-les.

És trist, que les dones ens sentim insegures cada cop que anem soles i hàgim de notificar constantment, on som, amb qui estem i quan tornem, cada cop que marxem de casa.

És trist, que hàgim de cuidar com anem vestides i maquillades, quan la societat va de liberal però amb una toga ancestral.

Però sobretot, és trist pensar que un «m’agrada» o un «compartir» farà canviar aquesta societat. Perquè amics, amigues, familiars, veïnats i veïnades, coneguts i conegudes, desconeguts i desconegudes… Els superherois i superheroïnes es troben en qui denúncia i intervé en aquestes agressions, en qui ensenya uns valors de tolerància 0 i en qui lluita diàriament pels Drets Humans, que sembla que la societat ha oblidat.

Avui és el 25N, el «Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones«, fem aquesta realitat possible, agafats de la mà.

Ni una més, ni una menys. Quan és NO, és NO I PUNT!

 

 

Agraïments:

 

A l’Ajuntament de Campanet per dur a terme iniciatives tant essencials com humanes, en matèria d’inclusió i cooperació social, i a l’associació Escarrufaverros per comptar amb mi per donar veu a n’aquesta problemàtica social tan visibilitzada en els mitjans de comunicació però infravalorada en el camp social.

M’hauria agradat poder comunicar el meu discurs presencialment, però ho farà una altra persona en el meu lloc, de forma que us el deixo aquí el text de forma telemàtica.

Gràcies.

 

Elionor Pons.