Ponència al “Taller Aules Contra la Pobresa” sobre l’Aporofòbia, Universitat de Lleida.

Avui, dimecres 25 d’abril, s’ha dut a terme la cinquena edició del “Taller Aules Contra la Pobresa”, organitzat per l’Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la Universitat de Lleida (UdL), amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Aquesta proposta acadèmica pretén introduir valors com el desenvolupament, la cooperació, la solidaritat i la pobresa en les diferents titulacions que abasta la Universitat de Lleida, potenciant el treball en xarxa, la consciència ciutadana global, la lluita contra l’exclusió i per la inclusió… amb l’objectiu de promoure aspectes com la sensibilització (per afavorir una consciència crítica), la formació, la investigació (per exposar i constatar argument), la incidència política i moviments socials.

En aquest cas, aquest any s’han aconseguit recopilar 27 experiències d’alumnes que han tractat la pobresa a les aules, de les quals 11 han estat partícips en el Taller d’avui.

Les temàtiques exposades han estat la Renda Bàsica, la Renda Garantida de Ciutadania, el Taller sobre Gènere i Pobresa, el Cicle de conferències pràctiques, l’Aporofòbia, el Premi l’Ull Tafaner, els Cinefòrums, les necessitats nutricionals en estats de malnutrició, el Treball sobre el tractament de la pobresa als mitjans de comunicació, el Treball sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), etc.

En el meu cas, vaig ser seleccionada pel professor Fidel Molina, del qual vaig ser alumna el primer quadrimestre del curs 2017-2018, en l’assignatura optativa de “Mediació i Resolució de Conflictes” del grau en Treball Social a la Universitat de Lleida, pel fet de destacar en la línia de la pobresa, tractant el tema de l’aporofòbia en un treball individual de lliure temàtica, que tenia com a requisits principals que es tractés d’una recensió (llibre, capítol, article… ) vinculada amb la nostra futura professió, el treball social, guiant-nos a través de les pautes marcades pel professor.

Resultat d'imatges de aporofobia

Font: Contrainfo, Alonso Quijano, 25 setembre 2017.

De manera que he exposat l’aporofòbia, un concepte d’un fenomen que representa la por a la pobresa i a les persones que la pateixen. Encara que segons l’autora, Adela Cortina, ens ho defineix com “la repugnància o hostilitat davant el pobre, el sense recursos o el desemparat”.

Tal com he esmentat, la paraula aporofòbia, fou ideada i publicada per la filòsofa valenciana Adela Cortina, la qual va fer la primera puntualització sobre aquesta arrel quotidiana l’any 1995, a una columna que redactava per l’ABC Cultural, on exposava la denúncia d’una fòbia diferent del racisme i a la xenofòbia, la qual atacava als pobres. Però no va ser fins a l’any 2000 quan la paraula “aporofòbia” va aparèixer publicada, concretament en el Diari “El País“, on la mateixa Adela sol·licitava l’acceptació de la paraula com a neologisme.

De manera que la paraula “aporofòbia“, va ser categoritzada com a “paraula de l’any 2017” per la Fundéu BBVA, principalment amb motiu de la publicació del llibre “Aporofòbia, el rebuig al pobre” on la filosofa exposava aquesta tipologia d’exclusió no reconeguda sota cap nom a escala social, argumentant les raons per les quals es produïa, que en aquest cas seria, principalment, pel fet que la societat actual es basa en l’intercanvi, de donar i de rebre accions que la societat no sol percebre vers el col·lectiu pobre. De forma que ens trobem davant un acte de caràcter exclusiu i discriminatori.

Resultat d'imatges de aporofobia el rechazo al pobre

Referent al treball, vaig escollir el llibre d’Adela Cortina “Aporofòbia, el rebuig al pobre”, ja que ell l’havia esmentat nombres vegades al principi de curs i em va cridar l’atenció. Concretament, em vaig centrar amb el capítol 4, titulat “El nostre cervell és aporofòbic”, on s’expliquen una sèrie de teories que justifiquen aquesta afirmació, el qual està estructurat amb els apartats següents:

  1. Tenim un somni.
  • S’exposa el somni idíl·lic, on no apareixen aspectes negatius i existeix la igualtat en tots els nivells de la societat.
  1. Un abisme entre declaracions i realitzacions.
  • Es planteja la contradicció que s’efectua entre el que un declara i el que realment es fa, el que resulta políticament correcte.
  1. Tres versions del mal radical.
  • Apareix l’asimetria que es produeix entre el que es diu i el que es fa, presentant-la com a “debilitat moral”.
  1. Les neurociències en acció.
  • la importància i l’evolució de la neurociència per entendre el funcionament del nostre cervell, i així, entendre’ns millor.
  1. El mite de l’Auriga.
  • Es planteja una valoració respecte a la naturalesa del cervell humà, determinant-se com l’element que duu a terme les valoracions de forma inconscient amb l’objectiu de sobreviure.
  1. Som biològicament xenòfobs.
  • S’exposa que la xenofòbia ens és innata per naturalesa i que al llarg de la nostra vida, tendim a desenvolupar tendències avaluatives perquè es produeixen contradiccions entre les problemàtiques que ens sorgeixen.
  1. Breu història del cervell xenòfob.
  • Es planteja el sorgiment i l’evolució del cervell xenòfob.
  1. Aporofòbia: Els exclosos.
  • Fa referència al fet que estem preparats biològicament tant per l’egoisme, com per la cooperació.

Valoració Personal i Conclusions

curso-pensamiento-analitico

Personalment, penso que l’elecció d’aquest capítol ha estat encertada, ja que la majoria del llibre repeteix en gran mesura la importància que té el concepte “aporofòbia“, així com altres conceptes com la “xenofòbia“, el “racisme“, l'”homosexualitat”, l'”ètica“, la “moral“, la “lleialtat“… Profunditzant fins a les arrels d’aquestes conductes que resulten intrínsecament humanes.

Com he esmentat anteriorment, l’ús d’aquest terme fou exclusiu d’Adela Cortina, ja que és la creadora de tal neologisme, el qual designa una realitat social molt present en la nostra vida quotidiana, que prèviament no disposava de nom, encara que s’executava d’una forma més aviat normalitzada. Davant aquest fet, la filòsofa va decidir aplicar-hi un terme específic, que designés aquesta problemàtica social de caràcter exclusiu, amb la finalitat de difondre el seu significat perquè la societat es conscienciés d’aquest tipus d’acte pejoratiu vers el col·lectiu pobre, anomenant-lo “aporofòbia“, paraula de l’any 2017, segons la Fundéu BBVA.

Per altra banda, la filòsofa, Premi Nacional D’Assaig 2014, planteja en el seu llibre “Aporofòbia, el rebuig al pobre“, que el temor que es pugui arribar a tenir respecte a un subjecte diferent, partint de la base de nosaltres com a individus, sol tractar-se d’un fenomen biològic. Fenomen que pot ser tractat, ja que com a éssers humans, disposem d’un cervell plàstic, de forma que facilita l’entrada de nous coneixements, de confeccionar l’educació. (Císcar, 2017).

En aquest cas, és quan Adela Cortina presenta, en el seu llibre, el quart capítol, sota el títol “El nostre cervell és aporofòbic“, en el qual esmenta que la fòbia real no resideix en l’estranger sinó en la persona pobra, la qual la majoria de vegades sol ser immigrant, de manera que no sabem si determinar que es tracti d’un acte aporofòbic o xenòfob. És aquí on en l’entrevista realitzada a l’autora, per Javier Císcar, l’any 2017, en el diario.es, Cortina exposa la reflexió de què la nostra societat és més aviat classista, comparant-la amb l’índex de racisme, ja que segons esmenta en un article de la Fundéu BBVA, realitzat en el mateix any, aquest rebuig es produeix a causa de com a societat, ens basem amb l’intercanvi, acció que no solem percebre per part del col·lectiu pobre, generalitzant que aquest suposa una despesa econòmica molt elevada, de la qual només tenim pèrdues, sense l’obtenció de beneficis.

En referència a la meva opinió personal, l’acceptació d’aquest tipus de fòbies, continua sent un tabú per la societat, ja que, per norma general, ens solem regir per principis políticament correctes que fomenten la igualtat, el respecte i l’acceptació de diferències, però a la pràctica, som uns éssers egoistes, que només ens preocupem per la nostra persona, excloent tot aquell que d’alguna forma et faci despertar un interès, pel fet que ocupi un lloc que, com a subjecte de certa índole, creus que no li pertoca. Per tant, la categorització i l’establiment d’etiquetes, és un acte que tenim pràcticament normalitzat però pel fet que sigui acceptat a escala social, no implica que sigui correcte, ja que com podem observar, la presència de les etiquetes fomenta el rebuig i, en conseqüència, l’exclusió.

Referències Bibliogràfiques

Resultat d'imatges de link png

Agencia EFE (2017). Adela Cortina: «Era necesario poner nombre a un fenómeno que existe y es corrosivo».

Císcar, J. (2017). El diario.es. Comunidad Valenciana. “El cerebro humano es xenófobo y aporófobo, recela del pobre”. Entrevista a Adela Cortina.

Resultat d'imatges de aporofobia el rechazo al pobre

Cortina Orts, A. (2017). Aporofobia, el rechazo al pobre. Capítol 4. Nuestro Cerebro es aprófobo. Pàgines 61-81. Editorial Paidós. Estado y Sociedad. 1ª edició, maig 2017. ISBN:978-84-493-338-5.

Europa press (2017). No es xenofobia, es aporofobia (rechazo al pobre).
Fundéu BBVA (2017). Aporofobia, palabra del año 2017 para la Fundéu BBVA.

Lascuráin, J. (2017). Fundéu BBVA. «Aporofobia»: la historia de una palabra nacida para cambiar la realidad.